Quantcast
Channel: PESCA & KAYAK COSTA BRAVA
Viewing all 37 articles
Browse latest View live

En kayak de mar pel cap de Begur: Aiguafreda, Ses Negres, Sa Riera, Sa Tuna, Fornells i Aiguablava

$
0
0

Dissabte amb bona previsió de mar i vent ens trobem a les 9:30  a Aiguafreda una colla Joseta, Coral, David Xavier i jo, ens equipem i desembarquem i poc abans de les 10 entrem a l'aigua, encarem cap al Nord passant per Cap Sa Sal i pujant per tota la reserva de Ses Negres, on alguns esculls, petites illes i algun freu amb roques negres d'aspecte volcànic donen un relleu molt curiós de veure. 




Tot travessant la reserva un bernat pescaire de bona mida ens acompanya durant uns 300 metres, anava canviant de roca a mida que anàvem palejant i feia goig de veure'l volar ja que tenia una bona mida.


Arribem a Sa Riera, continuem fins a l'Illa Roja i parem davant de platja de Pals, on fem mitja volta per enfilar cap al sud, direcció a Sa Riera, aquest cop no anem costejant si no que anem mar endins amb l'esperança de veure algun dofí, fet que no va succeir, mala sort.


Arribem a Sa Tuna, desembarquem i esmorzem, tornem a embarcar i sortint per la punta des Plom enfilem cap al cap de Begur, on arribem sense cap problema ja que el mar està planer i l'absència de vent es total. En girar de Begur cap a Aiguablava trobem un lleuger tràngol de mar de fons de Garbí que fa l'arribada més entretinguda fins a Fornells. Allà passem pel port, algunes cales i comentem que no hem trobat als companys de Cadaqués, que sabíem que sortien de Tamariu cap a Begur, dit i fet per la punta de sora del parador apareixen uns puntets, un, dos, cinc...... son ells !



Ens hi acostem i petem la xerrada cinc minuts al mig de la badia, després ells fan una parada al port d'Esclanyà i nosaltres anem de nou cap al nord per desembarcar a Aiguafreda.



Com a anècdota els de Cadaqués a la tornada per la tarda si van trobar els dofins, us deixo una foto dels companys de l'Escola den Mar de Cadaqués


Vídeo de la sortida:



Track GPS:

Crònica, vídeo i edició: Dani        Fotos i vídeo: David i Xavier





En Kayak de la fosca a cala estreta, una mica de surf kayak i matí entretingut

$
0
0
Aquest matí ens trobem en Santi i jo a la fosca, fem un cafè i ens canviem i descarreguem caiacs per anar a cala estreta. Abans de marxar saludem en Toni de kayaking que arriba amb el remolc, sembla que l'Escola d'en Mar farà excursió. Davant la platja de la fosca ones de mar de fons no gaire grans, mig metre a estones alguna de més gran, en Santi diu que provarà de surfejar una mica així que com son petites m'atreveixo i faig el mateix, son bastant baixes i toca esperar i palejar fort per enganxar-ne alguna ja que s'aixequen tard i tenen poc recorregut, però es bastant divertit i surfejo amb prou èxit, fins que després d'arribar fins a la sorra i girar en el darrer moment la onada de darrera era més gran m'enganxa travessat i bolco sense poder-ho evitar.

Anem cap a cala estreta, mar de fons i sense cap fet destacable, arribem i fem una pausa saludem en Quico i companyia i degustem un porró de vi casolà, molt bo, però sense abusar, que hem de tornar.

En Santi i el porró !


En Santi en Quico a cala estreta
En Santi en Quico a cala estreta


A la tornada fins a la forada de castell més del mateix, mar de fons de nord i res a destacar, a la foradada trobem en Toni i els membres de l'Escola d'En Mar de Cadaqués que ham sortit tard, però son de Cadaqués, sumat al canvi horari, es normal en ells, no tenen pressa !
Veler davant de cala estreta


Passada l'agulla de castell s'aixeca un garbí bastant emprenyador que ens ha fet suar per arribar a la fosca, on novament hem provar de surfejar onades, molt baixes ara pitjor que abans, només una he pogut agafar en condicions, després cap onada més fins el moment de desembarcar, que una m'ha agafat a mi desprevingut i novament a l'aigua.

Al mateix temps arribava una parella de Barcelona, que surten normalment des de Calafell i ens han explicat que avui s'havien escapat a navegar per aquí, amb qui conversem uns minuts, recollim kayaks i cap a casa i falta gent.

Us deixo unes fotos curioses d'uns núvols lenticulars (altocumulus lenticularis).

núvols lenticulars (altocumulus lenticularis)
núvols lenticulars (altocumulus lenticularis)

núvols lenticulars (altocumulus lenticularis)
núvols lenticulars (altocumulus lenticularis)


Kayak Experience IX - La crònica !

$
0
0
Hivern amb poques cròniques, però amb sortides setmanals per tota la costa brava des de Blanes fins a Portbou, però al Abril hi havia una cita de les bones, que es mereix una crònica, la Kayak Experience IX !!

La kayak experience es una trobada bi-anual que es fa a la platja de la fosca (Palamós), sortim normalment fins Calella de Palafrugell passant per cala estreta i la banyera de la russa i visitant les illes formigues, el recorregut por variar, però la trobada no, una de les premisses, es que no s'anul·la sota cap concepte !!

Diumenge, 19, abril, durant la nit llamps i trons, una avançada està dormint a cala estreta ja que el dia anterior ja ha començat la festa.


Sobre les 9 ens trobem a la Fosca, els que arribem ara i els que havien pernoctat sota la pluja, tots acabem al D&C fent un cafè, esmorzant, el cel es gris, fosc, comença a ploure, cauen llamps.... es el moment de sortir, tots cap a l'aigua, no s'anul·la !

Algunes fotos de grup, i posem rumb cap a cala estreta, després cap a la banyera de la russa on l'Ernest, s'enfila i ens una foto que passarà a la història, amb un salt espectacular per tornar a l'aigua.


Sortint de la banyera de la russa, deixa de ploure, el dia continua gris i anem cap a les illes formigues, allà el dia comença a despejar i al mateix temps que apareix el sol s'aixeca el Gregal, que per altre part es agraït ja que de formigues a la fosca el portem de culs i fa una tornada ràpida. El sol puja, arribem i el dia es casi estiuenc, recollim i anem a dinar en colla, que com aquell qui res som 24 els que ens plantem a dinar.  Gran trobada com sempre, deixo el vídeo d'en David amb els millors moments.





Travessa Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols) a Canyelles (Lloret de mar) en kayak de mar

$
0
0
Foto de grup amb els kayaks a punt per la travessa per la Costa Brava
Foto de grup amb els kayaks a punt per la travessa per la Costa Brava

Després de deixar uns cotxes i remolc a Canyelles pel transfer de tornada, sobre les 18:30 estem a la platja de Sant Pol, entre Sant Feliu de Guíxols i S'Agaró carregant l'equipatge i menjar per una mini travessa.

La meteo ens juga una mala passada i el Garbí s'aixeca sobre les 5 fins allà les 9, amb algunes ràfegues fortes que ens compliquen la primera etapa, no hi ha onades importants, però bufa en contra tota l'estona des de Sant Pol fins a Punta Brava, on el vent afluixa, però el pas per la Cala del Molí, Sant Feliu de Guíxols i fins a passar Sant Elm a les puntes estava mogut i el vent ens frenava una mica.

Passat Sant Elm trobem un caiac, era en Charly que havia sortit al matí i ens venia a trobar, ja que acampàvem allà mateix.

Arribem a canyet sense massa problema, ens instal·lem i mentre sopem anem escoltant el barça a estones, fi de partit, champions al sac i un parell d'ampolles de vi per celebrar-ho.
Pernocta per recuperar forces

Poc a poc la gent va retirant, aprofito per fer alguna foto nocturna i a veure si apareix la lluna, anem xerrant i sobre la 1 amb fotos fetes i son, toca retirar.
Urbanització de Canyet
Urbanització de Canyet

Un cel estrellat i el reflex de la lluna
Un cel estrellat i el reflex de la lluna

La lluna ja amunt, il·luminant l'aigua
La lluna ja amunt, il·luminant l'aigua


A les 6 sona el despertador, però tinc mandra i surto uns 15 minuts més tard, massa tard el sol ja ha sortit i m'he quedat sense fotos del alba, passejo una mica i faig algunes fotos igualment, tots dormen, passats 20 minuts es comencen a despertar i torno cap al campament a desmuntar la parada i esmorzar.

Cap a dos quarts de 8 sortim, anem costejant i anem explorant cada pedra, cada cova, pam a pam, una visibilitat increïble ens permet veure fins a 10/12 metres de fons sense cap problema, duran tot el matí milers de castanyoles ens acompanyen, també es deixen veure oblades, sards i fins i tot dos bancs de déntols a diferents llocs, i tot i que en Toni portava la fluixa de pesca res de res.

Parada imprevista a cala Giverola, una de programada a cala Pola, on esmorzem en condicions, ens banyem, i després ja sortint visita ràpida a la zona i com uns companys tenien pressa ens dividim en dos grups, anem fent un recte cap a Canyelles passant per davant de Tossa de mar, moltes barques, molts banyistes, una calor sufocant, la tornada es fa llarg, i no era per menys, quan desembarquem sobre les 12 a Canyelles estàvem a 34 graus, a primera setmana de Juny, una bogeria.

Es impossible descriure tot el que vam veure i sentir, el bon rotllo, el paisatge, la part verge i salvatge i les aberracions urbanístiques, la cara i la creu de la costa brava, però ens quedem amb la part bona, el paisatge, i recopilem totes les fotos en un vídeo. Els que hi vam ser, quan ho mirem, recordarem la travessa i de ben segur que repetirem !




Iniciació al kayak de mar, visita a les tres coves i la cova de la sal, costa del Montgrí

$
0
0
Dissabte 4 de Juliol, una sortida més, en aquest cas iniciem a la Sílvia en kayak de mar, de fet ja va fer una toma de contacte fa una setmana, però avui toca palejar una mica més. Sortim la Sílvia, en Javi i jo des de Montgó, i anem cap a les cambres, però quan ja havíem passat la punta de trenca-braços, ens trobem en Carles que anava cap a cala Ferriola així que donem mitja volta i tots quatre enfilem a cap a Ferriola. De camí cap allà passem per punta milà, descobrim una petita platja verge sota els penya-segats, i entrem a les tres coves. De fet, entrem a dues, la cova del mig, la més fonda, i la de l'esquerra, que al final te una cavitat on tots els ratpenats pengen del sostre. En sortir continuem fins a Ferriola, esmorzem, bany obligat, i trajecte de tornada, ara amb una mica de Garbí però sense onades i vent preocupant, com sempre les barques fan acte de presència, la platja està plena de banyistes i es nota que l'estiu i el turisme comencem a amargar les nostres plàcides sortides hivernals. Toca tenir paciència, son 3 mesos. Acabem la jornada a Montgó amb una cervesa ben freda. La Sílvia contenta i cada cop més enganxada a la navegació descobrint el seu Montgrí natal des d'una perspectiva que mai havia vist, el mon del kayak !

Us deixo unes fotos de la sortida amb breu descripció de cada lloc:

La Sílvia a la cova de la Sal, a Cala Montgó.
La Sílvia a la cova de la Sal, a Cala Montgó.


En Carles entrant en kayak a les tres coves del Montgrí.
En Carles entrant en kayak a les tres coves del Montgrí.


Una petita cova on en Javi es va ficar, es veu la proa al forat.
Una petita cova on en Javi es va ficar, es veu la proa al forat.


En Javi a l'ombra dels penya-segats
En Javi a l'ombra dels penya-segats 


Platja verge al Montgrí, sense banyistes ni barques !
Platja verge al Montgrí, sense banyistes ni barques !


Interior de les tres coves, amb una longitud considerable al final feia falta llanterna.
Interior de les tres coves, amb una longitud considerable al final feia falta llanterna.


La Sílvia entrant a la cova gran.
La Sílvia entrant a la cova gran.


Sortida de les tres coves - Costa del Montgrí
Sortida de les tres coves - Costa del Montgrí

  No es veu, estava ple de ratpenats penjant del sostre !
No es veu, estava ple de ratpenats penjant del sostre !


Arribant en kayak a la cova de la sal; aigües cristal·lines !
Arribant en kayak a la cova de la sal; aigües cristal·lines !

Interior de la cova de la sal a cala montgó
Interior de la cova de la sal a cala montgó

Entrant a la cova de la sal
Entrant a la cova de la sal

Gavià en un illot del Montgrí
Gavià en un illot del Montgrí



Caiac i snorkel a les illes Medes

$
0
0
Avui hem quedat amb la Coral, i be  puntuals a les 9 o una mica abans entràvem a l'aigua. Hem trobat a l'Ariel del club pagaia que estava amb caiacs i família, una bona combinació en dies com avui amb el mar com un plat i temperatura agradable.

Hem voltat primer la meda gran i després la meda petita, finalment hem anat davant de l'embarcador i ens hem amarrat a una boia de fondeig. Hem fet una capbussada amb ulleres en una aigua molt neta i on estàvem envoltats d'oblades, tot i que al fons i de manera puntual es veia algun peix de més bona mida. Algunes fotos submarines i tornem als caiacs, embarquem i ens equipem de nou i quan els anàvem a deslligar de la boia no ha fet falta, s'havien deslligat sols !

Posem rumb cap a la costa i fem els esculls del molinet i resseguint el passeig tornem cap a la platja gran, esquivant a uns submarinistes que estaven per allà mig. Anem a la platja del port amb l'intenció de practicar algun esquimotatge, però les boies de bany ens ho impedeixen, així que anem a la platja gran al canal habilitat per entrada i sortida d'embarcacions. 

Fem algunes pràctiques, desembarquem, recollim i anem a fer dos canyes ben fredes, ens las hem guanyat ;-)

Us deixo algunes fotos d'una jornada divertida i en bona companyia !











El Fluvià, aiguamolls de l'Empordà i parc natural ON TOT S'HI VAL !

$
0
0
Dissabte vaig estar al riu Fluvià, als aiguamolls de l'Empordà, parc natural i amb una reserva integral com es l'illa de Caramany. Es un lloc amb una flora i fauna importants, tan resident com estacional, que cada estiu pateix una regressió important sota dubtoses concessions i amb un abús per part dels usuaris fora de control.

LA CARA DEL RIU FLUVIÀ: Natura, flora, fauna, observació, navegació responsable, fotografia, albiraments, esbarjo, relax, contemplació...





LA CREU DEL RIU FLUVIÀ: Acampades il·legals, navegació descontrolada, excés de velocitat, ports de dubtosa legalitat, pesca sense control, lloguer de tots tipus d'artefactes flotants sense complir ni les mínimes  normes de seguretat obligatòries, dragatge del fons amb una draga i amb excavadora per permetre la navegació, etc... us en deixo una petita mostra de dissabte passat.

Acampada il·legal al riu Fluvià, dissabte a les 13 hores (migdia)

Centre de lloguer a la desembocadura, les armilles de seguretat obligatòries on estan?

La draga del camping, per convertir una riera en un canal navegable amb port privat.

Una llissa morta, una de les cinc que vaig veure al llarg del matí

Port particular del camping en una riera afluent del Fluvià, concessió? legal? 

Onatge provocat per les barques, que altera les ribes i afecta a la fauna.

Molls on cada dia trobareu molts pescadors, el 90% fora de la llei !

Les embarcacions tenen limitada la velocitat a 3 nusos....... aquesta anava a 8/10 !!

Un altre embarcació amb excés de velocitat.
Cada estiu em toca fer una crònica crítica sobre aquest lloc, se que no servirà de res, però com a mínim si algú pren consciència, entén la problemàtica i va de visita de manera respectuosa, doncs això que haurem guanyat.

Un dia tonto, felicitat i simplicitat...... caiac i passejada

$
0
0
Diumenge tonto, al matí sortida en caiac, molta gent a les platges, massa trànsit de barques a medes, a més m'adormo i arribo bastant tard, navego pel mig de la badia entre l'Estartit, el Ter i Begur, a terra de ningú acompanyat d'un mar de fons lleuger i una tramuntana lleugera que refrescava l'ambient. Uns salts de seitons i una barca a vela llatina els únics acompanyants lluny de barques i banyistes.



Ah ! Esmorzant amb companyia, paranoies de les meves en un petit vídeo:


Una tarda tonta, he acabat el llibre, tinc que anar a la biblioteca, a la tele per variar res interessant, a casa no volen sortir així que surto jo, enfilo cap a les deveses de Salt, a fer una passejada i alguna foto fins que els mosquits poden amb mi i m'avisen de que es la seva hora, que fugi o em cosiran a picades, opto per fugir. Acabo el diumenge amb una cervesa a la fresca.




Un diumenge tonto, però en la simplicitat radica la felicitat, no necessito més.


X Kayak Experience 24-25/10/2015

$
0
0
Platja de la fosca, preparant la sortida.

Porto temps amb el blog una mica abandonat, però aquest cop seria inadmissible no escriure un article, sobre la X Kayak Experience del cap de setmana: Una trobada anàrquica de caiacs, que arribava a la seva X edició, que mai s'ha suspès ni en casos de climatologia adversa, i que cada any guanya nous adeptes. 




Dissabte de bon matí ja sortien alguns des de Sant Feliu de Guíxols, palejant, per mar, altres ho feien en cotxe des de diferents contrades de Catalunya o inclús alguns de Castelló. A les 14, les 15, les 16, les 17.... a cada hora anaven entrant caiacs a l'aigua, tots amb un destí en comú, cala estreta, el lloc on anàvem a pernoctar. Poc a poc ens vam anar trobant i al vespre casi 30 persones compartien sopar, riure, anècdotes..... tot i que la millor anècdota de la nit, la que passarà a la història, serà la cessió a en Marc de les escriptures de la Fosca, la platja on fa surf kayak habitualment i que ara ja està al seu nom, amb escriptures oficials i davant de un notari ganxó que així ho va certificar.

A l'endemà desperts aviat, campament aixecat i tot net i polit, naveguem cap a la fosca per començar la trobada oficial. Esmorzar, comiat d'alguns, arribada d'uns altres, quan faltaven pocs minuts per les 10 sortim per fer la ruta oficial, La fosca, banyera de la russa, Calella de Palafrugell, illes formigues i retorn a la fosca. 

En acabar, dinar al restaurant, comiats i cap a casa hi manca gent, marxem tots amb un bon regust i ganes de repetir.

Es fa impossible detallar cada moment, cada conversa, cada història, molta gent, moltes històries, moltes converses, molt bon rotllo i cadascú es guarda els millors moments, la única cosa que puc fer es penjar unes fotos generals que resumeixin la jornada, i així fem memòria quan les mirem.

No les puc posar totes, en vaig fer cap a un centenar i tampoc diré noms per no deixar-me a ningú, ja que em sabria greu. Ho vam passar de conya, a la primavera hi tornem !

Algunes fotos de la travessa:

Passant per Cala Salguer

Les cases de pescadors de Cala Salguer

Arribant a platja de castell

Sortint de platja de castell

L'agulla de castell

Caiacs de dissabte, arribant a cala estreta

Entrant a cala estreta


Entrant a cala estreta II

Entrant a cala estreta III

Entrant a cala estreta IV

Ja hi som tots !! Cala Estreta (foto nocturna)


Cala corbs (foto nocturna)

Cala estreta, roca bona i cap de planes al fons, al capvespre.

Illes formigues, des de cala estreta, foto de mitjanit.

Illes formigues i el far, sobre mitjanit.

La lluna entre els arbres.

Un selfie de mitjanit, amb el far de fomigues al fons, a llum de lluna !


Anem cap a Cap de Planes ! (diumenge)
Banyera de la russa, en Marc content !

Calella de Palafrugell

Calella de Palafrugell






En venda Wilderness Tsunami 160 semi nou ben cuidat

$
0
0

Kayak Wilderness Tsunami 160 a la venda, semi nou, només dos anys, característiques tècniques:


Largo488 cm
Ancho59 cm
Alto38 cm
Peso Máximo147 kg
Peso28 kg






A la venda a zona de Tarragona/Castelló contactar amb Rafa 

Tots som Alfred i Agustí !

$
0
0

El dia de reis, dos companys van sortir a navegar en kayak de mar, un a Badalona, Agustí del club Betulo, l’altre a Eivissa, l’Alfred, de Tarragona i gerent de Riumar, coneguda empresa de kayaks. 

Hores d’ara encara no han tornat, no sabem res, s’han activat els protocols d’emergència de Salvamar i hi ha molta gent professionals, voluntaris i amics que els cerquen per terra i mar.

En moments així, et passen moltes coses pel cap, busques motius, explicacions, intentes esbrinar que pot haver passat, però quan gent experimentada i ben equipada te un ensurt com aquests, ja està, el que sigui, ha passat, ara toca trobar-los, i punt. Qualsevol especulació, escenari o possible causa ara no importa, ara el que importa es trobar-los, fer costat a la família i prou, la resta sobra.


En moments com aquests, tots som Alfred i Agustí, estem amb vosaltres !

Sessió d'esquimotatges a piscina - Auto-rescat i seguretat en kayak de mar

$
0
0



Com ja es habitual els darrers anys, ens vam trobar a Sant Feliu de Guíxols per fer unes pràctiques d'esquimotatges a una piscina climatitzada, ja que el mar està fred i no convida a fer-ho.

Les pràctiques d'auto-rescat i seguretat en el kayak de mar son unes pràctiques bastant habituals per millorar la tècnica i ser més autosuficients, especialment en esquimotatges, auto-rescat i reembarcament, que son imprescindibles per salvar moltes situacions que amb uns mínims coneixements i una pràctica constant, faran que una situació compromesa sigui una simple anècdota que no arribi ni a incident ni a coses pitjors.

Teníem la sessió programada feia casi un mes, deu alumnes, un mestre, ganes de passa-ho bé, la majoria ja en sabíem una mica, alguns més que menys, mentre que quatre es van iniciar aquest dia des de zero. Els resultats i la progressió de tots molt bona, el fet de contractar a un mestre com Toni Albert de Kayaking Costa Brava tot un encert, ja que per iniciar-se es un bon mestre però pel que ja en sabíem una mica ens va corregir errors, mals vicis i ens va fer depurar la tècnica. Al final de la sessió, un dinar per agafar forces i dilluns tots a treballar amb agulletes !

Us deixo un vídeo molt resumit del que va ser la jornada:



I la foto del dinar !



Surf kayak a la fosca (Palamós)

$
0
0
Ahir vaig fer un vídeo dels companys a la fosca, surfejant en caiac de mar. Està gravat en Full HD i es pot visualitzar millor a Youtube escollint la màxima qualitat. No es pot veure a tablets i/o mòbils.

El link: https://www.youtube.com/watch?v=EiLRDIFi4Ds

El vídeo: 

Com escollir el teu caiac de pesca.... per Martí (Tola)

$
0
0
Reproducció íntegre de l'article d'en Martí, qui em em va encoratjar (i enredar) a provar això del kayak, ja n'he tingut tres des de llavors, com passa el temps.

En Martí ja no està entre nosaltres, però el seu article es perfectament vàlid i vigent, ple de consells que poden ajudar als no iniciats.


PESCAR AMB UN CAIAC DE MAR. COM ADAPTAR-LO.

Vaig començar a pescar de molt petit, encuriosit per una canya de bambú sense rodet ni anelles que sempre havia vist voltar entre mals-endreços.

Ha plogut molt des de llavors i la meva afició ha passat per successives etapes, focalitzades cadascuna en diferents espècies i estils de pesca.

Una de les dues últimes etapes de les que parlo, és la pesca amb caiac. Les raons? doncs per recórrer una altra d'aquestes etapes i arribar còmodament a espais inaccessibles fins ara.

Passa però, que escollir bé el propi caiac i adaptar-te'l per fer-te'l més còmode, no sempre és trivial. Com me les he apanyades després de dos anys de sortides, ara us ho detallo.



EL TEU CAIAC. COM ESCOLLIR-LO:


Un caiac és una eina que et serà l'únic punt de flotació enmig del mar, l'únic mitja que tens per entrar-hi i sortir-ne, siguin quines siguin les condicions que et puguin sorprendre allà dins.

Et serà de gran ajut per pescar diferent i veure la costa des d'un altre punt de vista, però també et caldrà cuidar-lo perquè t'ha de durar molt de temps. Així doncs, inverteix una temporada en valorar tots els pros i contres de la pesca que vols practicar, per tal d'escollir el caiac que millor s'adapti a les teves necessitats.

Jo no tenia ni idea de caiacs i van acabar passant quasi dos anys mentre ho valorava, un temps per madurar la idea, parlar amb molta gent i assessorar-me, escriure als importadors perquè em fessin arribar els seus catàlegs, contrastar informacions i models, mirar on el compraria i decidir on el guardaria. Aquest text és potser l'escrit que m'hagués agradat trobar llavors per ordenar-me les idees. T'esbosso les grans preguntes que em vaig formular llavors, per si t'ha d'ajudar a estalviar temps i problemes.

I si escullo un caiac doble? Així, també em servirà per quan m'acompanyi algú!

Gran error si no és que els dos sortiu a pescar junts de forma habitual. Un caiac doble no navega bé si no són dos a remar-lo. Un caiac doble és més ràpid que un d'individual, efectivament. Però per pescar no es tracta de fer carreres precisament i la gestió de l'espai en un caiac doble, és complicada. Dos caiaquistes i només dues canyes pel curri. A parer meu, moltíssim millor si cadascú té el seu propi caiac independent. Cal afegir-hi -a més- el problema de carregar i descarregar un caiac doble si baixem sols. Són molt llargs i per tant, és poc pràctic i probablement te n'acabaràs cansant en quatre dies.

I si n'escullo un d'inflable? Així no tinc problemes d'espai ni transport!

A parer meu, també pot ser un inconvenient, depenent de la pesca que vulguis practicar. Un caiac inflable efectivament et facilitarà on guardar-lo, però un caiac el comprem per navegar i els inflables, són caiacs lents. Si pretens fer sempre pesca parada i no massa allunyat del punt de sortida, et pot ser una solució. Si pretens fer curricà, recórrer distàncies, sortir de la cala o preveus que et pugui pujar el vent (sempre hi ha alguna vegada que passa), no és el teu tipus de caiac. Tingues en compte també, que si optes per un d'inflable, hauràs de ser molt metòdic i ordenat amb hams, agulles i peixos per no punxar-lo.

Igualment tingues present que amb un caiac d'aquest tipus et caldrà matinar encara una mica més per a poder inflar-lo. No em llevo d'hora per pescar i després perdre el temps ran de mar inflant un caiac!

Voldria un caiac per pescar, però que no superi els 300 euros.

Si tens la sort de trobar el que necessites, bingo. Però no és el més habitual. D'entrada, trobo erroni escollir el teu caiac en funció del preu. Sobretot si l'has de fer servir habitualment. Tingues en compte que un caiac que no s'adeqüi a les teves necessitats, acabaràs cansant-te'n i deixant-lo de banda. Si és molt barat, però carregar-lo i descarregar-lo se't fa pesat, en poques sortides et farà mandra treure'l. Si en trobes un de barat que és curt, però a tu t'agrada fer curri, acabaràs pescant a jigging o fondal perquè estaràs tip d'acabar mort després de cada sortida. No et compris el caiac que menys et costi. Compra't el que més necessitis (i si és barat, millor per a tu). Si el caiac t'és còmode i t'agrada la pesca, ja l'amortitzaràs. Si et gastes pocs quartos però te n'has de cansar al cap de poques sortides, t'haurà sortit car. Com a solució, si t'agrada un model en concret però no t'hi vols gastar tant, et pots esperar un temps per tal d'estalviar una mica més o pots mirar el mercat de segona mà. A banda dels particulars, hi ha moltes botigues i escoles que renoven el material de forma periòdica.

Així doncs, un de plàstic o fibra. D'acord. Però llarg, o curt??

Altra vegada, no escullis la longitud del caiac en funció de l'espai que tens al parking de casa teva. Fes-ho pensant amb l'ús que li vols donar. Si t'hi cap al balcó però no t'és còmode per pescar-hi, acabaràs pescant des dels rocs i tenint un trasto al balcó.

Quan més ample sigui un caiac, més estable i més lent resulta. I a la inversa, quan més estret, menys estable, però avançaràs sense haver de clavar pràcticament el rem a l'aigua. Si vols embarcar i desembarcar a les roques per arribar a plantar les canyes a aquell lloc inaccessible des de terra, no et compris un caiac estret. Bolcaràs damunt dels musclos a les primeres onades.

Jo em vaig comprar un caiac de mar de 5m d'eslora (57cm de màniga) pels següents dos grans motius:
A. Tenia previst fer tirades llargues.
B. No volia que si em sorprenia la tramuntana, hagués de deixar el caiac a les roques i tornar a peu. En aquest sentit, un caiac de mar haig de reconèixer que ha estat un veritable encert. Si et trobes que contràriament a la previsió, el vent et sorprèn lluny del punt on t'has posat a l'aigua, reculls les canyes i tornes al cotxe remant sense patir.

I si bé inicialment se'm creaven dubtes sobre quina seria l'estabilitat del caiac quan hagués de treure un bonítol o una sèrvia, haig de dir que el meu caiac estret ha respost immillorablement bé. Així doncs, no em canso quan faig el curri durant hores, puc cobrir extenses zones de territori, tinc la seguretat si el vent va a massa i és estable quan pica una bona bèstia. Què més vull?

És un consell meu que tendeixis a escollir un caiac estret i llarg. Podràs fer els quilòmetres que vulguis fent curri, però també et servirà per jigging i pesca a fondal. Podràs anar a explorar zones relativament llunyanes si no trobes moviment de peix i estaràs invertint en seguretat per si et puja el vent d'imprevist. Amb un caiac ample podràs pescar tonyines si vols, però no és el més habitual i en canvi, aniràs limitat per a la navegació del dia a dia o te les veuràs negres per retornar a la costa, quan una palomida de 10 quilos t'arrossegui mar endins (en sé d'un que us ho pot explicar bé).




Un caiac de mar? orsa o timó o res de res??
Fixa't en els caiacs de riu: necessiten molta estabilitat i pràcticament pivotar per esquivar els rocs. Són caiacs molt curts i molt amples. Fixa't en els de competició de rem: són molt estrets i molt llargs i amb timó. És que necessiten anar com un llamp, però costen de fer girar i per això necessiten un timó. En resum: quan més llarg sigui el teu caiac, més necessitat tindràs d'una orsa o un timó. Normalment els que en necessitin, ja ho duran de sèrie o vindran preparats perquè te n'hi puguis muntar un.

Així doncs, si esculls un caiac estret i llarg, orsa o timó? Ah! bona pregunta! Jo també la vaig fer a un munt de gent caiaquera que sabien el que tocaven. Generalment, la gent preferia orsa. Jo hi tinc una orsa que ve de sèrie i haig de reconèixer que generalment no la utilitzo, però haig de reconèixer que en alguna ocasió de vent o onades laterals m'ha anat bé. La calo més o menys i m'estalvio d'haver d'estar lluitant contra les onades/vent, corregint la trajectòria i en conseqüència, cansant-me molt més i especialment del braç d'un dels costats. Cales l'orsa i remes molt millor i mantens el rumb fàcilment.


BÉ, JA TINC EL MEU CAIAC DE TRAVESSIA. I ARA, COM L'ADAPTO PER PESCAR?


Primer de tot, com col•locar-hi els suports per a les canyes.
Els caiacs de mar normalment no venen preparats per a la pesca. Si és de fibra, sandwich o algun material que no vulguis foradar, hi ha qui amb canonades de PVC es munta un suport suficient per a dur la canya mentre rema. El meu és un caiac de plàstic i me'l vaig foradar. A Internet no et costarà trobar tutories detallades de com fer-ho. Una màquina de fer forats, raspa, enformador i martell, broca del diàmetre dels cargols, els dos suports de canyes i silicona marina per segellar-ho al final. Pensa't molt bé la posició del forat i ves-lo fent gros mica en mica, emprovant el suport a cada moment. Pensa que un forat el pots fer gros a cop de raspa, però ja no el pots fer petit!

Com a última recomanació, sàpigues que el suport per a les canyes està pensat per anar col•locat sobre una superfície plana. És possible que el teu caiac sigui corbat al punt on vulguis col•locar el suport. Sobretot, no forcis la base del suport per a canyes si el teu caiac és corbat. Fes el forat, perfila'l amb silicona marina, col•loca el suport de la canya i colla'l una mica. Quan la silicona hagi pres, acaba'l de collar. Un suport recte que força una coberta corbilínia és un punt dèbil i el dia que enroquis o piqui una bona bèstia i duguis el fre massa tancat, pots fracturar el suport o el caiac. T'ho dic per experiència.


Lliga-ho tot!

Tingues en compte que algun dia pots bolcar o trobar-te que quan per fi hagis embarcat el llobarro que tant esperaves, te n'adones que el teu rem ja qui sap on para. Si vols un gran consell, lliga-ho tot. I el rem i les canyes, especialment.

Per no perdre les canyes amb una bolcada, jo em vaig instal•lar primer, una prolongació de la línia de vida, des de davant de la banyera, cap a darrere. A banda, tinc un cap amb un mosquetó a cadascun dels extrems. Un mosquetó (el gros) el passo pel rodet i l'altre (el petit) el poso a la prolongació de la línia de vida, de manera que el mosquetó petit pugui córrer al llarg d'aquesta. Sí mai bolco, les canyes queden lligades al caiac, però al mateix temps, el mosquetó petit pot córrer al llarg de la línia de vida i puc maniobrar còmodament amb la canya quan recullo fil.


Com col•locar la sonda:

Això és una mica més complicat, però no impossible. Per Internet pots trobar múltiples tutories detallades sobre els diferents tipus de sonda i com instal•lar-la. Com que la coberta del meu caiac té un solc longitudinal a proa per evacuar l'aigua que hi puja, no oferia una bona base per a instal•lar-hi el suport de la pantalla. Amb retalls d'una carpeta rígida de plàstic vaig poder fer-me una base rígida i plana.



El transductor no el podràs col•locar sota el casc del caiac. Es faria malbé a l'entrar i sortir de l'aigua. Hi ha qui el munta sobre coberta amb una goma elàstica que fa la volta al caiac. Quan ja té el caiac flotant a l'aigua, fa girar la goma perquè el transductor quedi a sota. Hi ha també qui col•loca el transductor dins d'un recipient sense cul, enganxat dins del caiac amb silicona marina. El casc del caiac, fa de cul del recipient. Omple d'aigua el recipient i col•loca el transductor a dins. Funciona. Però a criteri meu no pot garantir que emeti en vertical, de manera que veus els peixos, però no saps ben-bé cap a on queden.

Jo he optat per col•locar el transductor dins d'un dels compartiments estancs que no faig servir habitualment, enganxant-lo directament al casc amb silicona marina. Per a una bona emissió i recepció de la senyal, és molt important que no quedi ni una bombolla d'aire a la silicona, entre el transductor i el casc del caiac. Si t'equivoques, no et preocupis. Un cop seca, la silicona es treu fantàsticament bé del plàstic i pots tornar a començar.

Compte perquè els caiacs oberts autobuidables, floten sempre perquè tenen una càmera d'aire entre les dues capes de plàstic. Suposo que si poseu el transductor a dins del caiac podria no funcionar-vos per culpa de la càmera d'aire. Ho haureu de preguntar a algú que tingui un caiac autobuidable. Potser per a aquests casos us funciona millor allò que deia del transductor enganxat a una goma que faci la volta al caiac i quan sigueu a mar, gireu la goma elàstica perquè quedi el transductor dins de l'aigua. O feu algun invent abatible per posar el transductor dins l'aigua un cop estigueu a mar i poder-lo retirar al desembarcar a la platja.

I per últim, veuràs que els fabricants recomanen no col•locar el transductor a proa, però tu, col•loca'l on et peti. Això ho diuen perquè a les embarcacions a motor, les turbulències interfereixen la lectura de la sonda durant la navegació. No obstant, és obvi que aquest problema et desapareix si remes amb caiac.



La bateria, la duc també dins d'un compartiment que no faig servir, dins d'un tupperware per evitar que es mulli. Assessora't al teu electricista sobre on comprar una bateria. La meva és una d'aquestes de corrent contínua pensada per a alimentar una alarma de botiga en cas que se'n vagi l'electricitat. Compra'n una de nova o pregunta a una botiga qui li fa el manteniment de l'alarma i segurament tindrà un sac d'aquestes bateries, el seu corresponent carregador i el fusible que necessita. Compte perquè funciona diferent que les bateries dels mòbils. La meva bateria durarà més si està sempre connectada i es descarrega en poques ocasions. Al revés que els mòbils.

Accessoris:
Per últim, mica en mica aniràs adaptant-te el caiac a les teves punyetetes i necessitats. A mi em molestava tenir el rem a l'aigua mentre pescava parat. Les ones et fan picar el rem rítmicament contra el casc i enmig d'aquella placidesa, anar sentint el tac-tac-tac del rem contra el casc, és certament una molèstia. Copiant la idea que ja duen alguns caiacs, vaig col•locar-m'hi aquesta peça amb la que pinço el rem sobre coberta amb la goma de la línia de vida. Oli en un llum!



La última adaptació que hi he fet és col·locar a proa, una peça treta d'una pota d'armari de cuina. Amb un rebló (=remache) l'he fixada a proa. És una peça que fa com una "U". És que la tercera canya per spinning la duc sobre coberta ajaguda i si bé el rodet el puc agafar amb les gomes que em queden a mà, la punta sempre ballava a dreta i esquerra de proa i amb alguna onada se n'anava la canya a can pistraus i l'havies de tornar a col·locar bé. Amb aquesta "U" fixo la punta de la canya i ja no se'm mou.



I res més, em penso que ja està. Pots pescar des de costa i passar de la pesca al llençat a la pesca amb artificials d'spinning. És un petit pas, un canvi d'etapa. Però si estàs pensant en incorporar un caiac entre el teu material de pesca i passes de la pesca de costa, a la pesca embarcat, tingues del cert que aquest és un enorme salt endavant que et posarà a l'abast nous àmbits i espècies, alhora que et donarà una nova perspectiva del paisatge. Ves amb compte, que això del caiac, enganxa! Informa't de les normatives de pesca i navegació a la teva zona. Prepara't per acostar-te a les moles de peix en silenci i sobretot, mira de trobar algun palista amb qui compartir objectius i interessos. Pescareu millor i més segurs.

Espero haver-te sigut de gran ajuda si tot just entres al món del caiac. Desitjar-te unes molt bones jornades de rem i millors captures! Molta sort i la il•lusió, que mai falti!


Martí, Novembre de 2010  

En memòria de Martí Que

$
0
0
El diumenge 28 de febrer a la tarda estava a una festa infantil, el mòbil a la butxaca, acaba i torno cap a casa. Veig dos o tres trucades perdudes, m'afanyo a tornar la trucada... soc la Marta, estàs amb en Martí? Està pescant amb tu? S'ha aturat a xerrar? No en se res..... va anar a pescar a Aigua Xelida i no ha tornat... el cor em va a 100, a 150.... començo a fer trucades, ningú en sap res, agafo i la jaqueta i vaig cap al cotxe, sona el telèfon... el seu cotxe està allà, la policia la trobat a la zona on es suposa que estava pescant, però ni rastre d'en Martí. Hores d'incertesa, d'insomni, de trucades, de nervis... a les 9 del matí ja estàvem allà, amb l'Anna i en Pep, companys de pesca d'en Martí també, ens presentem al centre de coordinació i col·laborant des de terra en la cerca, una cerca certament complicada, una orografia abrupte i escarpada, males condicions de mar i vent que al llarg de la setmana es van mantenir, amb més o menys intensitat, però mai en calma total.

Aquella setmana va passar, sense rastre, i després un altre..... i ja en van tres...

Estimaves el mar, i al mar t'has quedat, poder era el teu destí, però va ser massa aviat. 

Tres setmanes després encara no trobo explicació, els nervis han baixat, el batec del cor es normal, però hi ha un neguit latent fruit de la incertesa, de la ràbia i la impotència, del no saber o poder fer res, de no trobar les paraules adients per amics i familiars.... sentiments negatius que poc a poc estan donant pas al records, als bons moments, a les experiències viscudes, començo a pensar amb en Martí en "passat", son bons records, propis d'una gran persona, extrovertida, sempre amb un somriure i dels que deixa petjada, d'aquelles que mai pots oblidar. I així serà ;-)

Recordo que em vaig comprar el caiac mig enredat, però content, pels teus comentaris i experiència, i gràcies a un gran article teu molta gent ha anat ben orientada de cares a escollir el que volia. Aquell article queda aquí, per sempre més:


Un altre de les coses que mai oblidaré es la teva signatura al fòrum de pesca, una gran signatura que definia el teu sentiment i amor cap al mar:

"Quan em veuen carregar el caiac dalt del cotxe, ocasionalment, alguns passavolants m'han preguntat obertament si estic boig. Recíprocament, estic convençut que els bojos són ells, per ni tant sols intuir el que es perden"

Certament, els passavolants com ell diu que et trobessin carregant un caiac a l'eixample de Barcelona a les 4 del matí, es per prendre'l per boig, tot i que a la segona part, tenia tota la raó, no podien ni intuir el que es perdien, i en Martí a les 6 a punta de clar ja estava a peu d'aigua amb tot a punt, ell no s'ho volia perdre !

Fa un any, en Josep va gravar una zona molt coneguda per tu, Aigua Xelida, irònicament o malauradament, on vas desapareixer. Però avui recupero aquesta filmació, perquè aquells passavolants que tu esmentaves, puguin intuir lleugerament el que es perden. Ens veiem com sempre, a mar ;-)




Inici de la Great Tuna Race 2016

$
0
0

La Great Tuna Race 2016, una combinació d'esport, investigació i ciència comença el proper cap de setmana, amb el següent calendari:
  • 8 i 9 d'abril - Lanzarote
  • 14 i 15 de maig - Blanes
  • 28 i 29 de maig - Garraf
  • 3 i 4 de setembre - Llançà
Aquesta prova compta amb embarcacions i pescadors voluntaris que paguen una inscripció, per a la realització de la captura, marca i solta de tonyines gegants per al seu estudi i seguiment. Mentre es realitzen les proves hi ha un equip científic que supervisa el bon desenvolupament de la prova, controla que es realitzi el mínim dany a les tonyines, ajuda en la mesura, pes i marcatge electrònic o per marca convencional de les tonyines, per a un posterior seguiment i estudi de l'espècie que pot ajudar a la seva conservació i millor coneixement.

Us deixo un vídeo explicatiu de l'any passat, on l'Ignasi , el director de la Great Tuna Race, explica com va funcionar aquesta campanya l'any passat.



També aprofitem l'avinentesa per felicitat a l'Ignasi pel seu nomenament com a president de l'ACPR (Associació Catalana per a una Pesca Responsable), on segur que podrà contribuir una mica més encara a fer de la pesca un esport responsable que vagi de ma de la ciència i la biologia, una simbiosi que ben portada donarà vida al mar, i a la pesca, en perfecte equilibri i harmonia.


Per a més informació:




Darrera entrada del blog, desapareix Pesca & Kayak Costa Brava

$
0
0
Aquesta es la darrera entrada del blog, aquest te els dies comptats. I els motius?

Tal dia com avui, ara fa 4 anys, vaig començar aquest bloc, enfocat sobretot a la pesca a la costa brava des de caiac, una modalitat que practicava casi cada setmana sempre que el temps i la família em deixaven. Per desgracia, el mon de la pesca es un mon amb bastanta enveja, on per massa gent, es més important el peix de la seva vida que estan a punt de pescar, que no pas el company que tenen al costat. No tothom es així, es clar, també hi ha bona gent, però jo vaig apostar per practicar-ho en solitari, quan em venia bé i sense donar explicacions. Vaig apostar per fer una pesca responsable, molt selectiva, i apostant per la captura i solta, tornant a l'aigua els peixos, que per mides o espècie, sabia que eren vulnerables i els preferia veure en llibertat que al meu sarró.

Amb el temps, vaig abandonar el caiac autobuidable, el que utilitzava per pescar, per caiac de mar tancats, molts més mariners i aptes per fer travesses, deixant la pesca de banda de manera progressiva, i apostant per fer més navegació, mes fotografia, gaudir més del mon del caiac sense pescar, sense interferir en la natura, ara em dedicava purament a observar-la i a fer-ne fotos.

Avui en dia el mon de la pesca continua funcionant malament, molta enveja, moltes fotos de peixos, molta gent anunciant un esquer o un altre que son els millors, i total, per seguir pescant, alguns amb més seny, altres amb menys, però jo ja n'estic bastant cansat del mon de la pesca, així, que la seguiré fent, en la intimitat, quan vulgui, on vulgui i com vulgui, sense fotos, sense lloc fix, sense testimonis de si m'emporto un llobarro a casa o el torno a l'aigua per que segueixi creixent, faré el que cregui més convenient i punt.

Aquest bloc tal com estava enfocat, ja no te sentit, començaré un nou projecte encarat 100% al caiac de mar, però la pesca, el blog Pesca & Kayak Costa Brava, te els dies comptats.

Moltes gràcies, a les 79131 persones que en un moment o altre han visitat aquest bloc,  als amics que he conegut, a la gent que en un moment o altre ha escrit, per comentar o per criticar, tan s'hi val.

Aquest es el darrer post, i aquí s'acaba, el proper projecte tindrà nou domini, nou nom, nou format, tot arribarà.

A reveure ;-)

Dani

Viewing all 37 articles
Browse latest View live