 |
| Els 5 companys en kayak sortint de Port de la selva |
Varem quedar en David i jo, després es va afegir en Dani de la colla de Banyoles, que va aparèixer amb en Carlos un company de la seva colla, i ja dissabte un cop allà arriba l'Eduard amb en Martí, un matí que promet !
Sortim de la platja de Port de la Selva, enfilem cap a mar i sobrepassem el port, quan encara estàvem davant la platja del pas a dos minuts de port, observem un peix lluna, que al primer moment s'enfonsa i es torna esquívol, però després va pujar fins a superfície i els companys en van gaudir una estona, en aquell moment jo m'havia avançat una mica. Trobem un kayak que retorna a port i l'Eduard el saluda, son coneguts.
Sobrepassem la punta de la creu i cala tamariua quan observem uns burrets a l'aigua a un centenar de metres mar endins, però el vent es fluix i les ones no trenquen... crit de dofins ! Palegem ràpid i ferm cap allà, fan una segona tanda de salts i aquest cop es distingeixen bé les siluetes dels dofins, malauradament van molt ràpid direcció sud i ja no els podem veure més, la seva trajectòria es la mateixa que la nostre però ens superen en velocitat, un altre cop serà.
Sobrepassem la punta de la creu i cala tamariua quan observem uns burrets a l'aigua a un centenar de metres mar endins, però el vent es fluix i les ones no trenquen... crit de dofins ! Palegem ràpid i ferm cap allà, fan una segona tanda de salts i aquest cop es distingeixen bé les siluetes dels dofins, malauradament van molt ràpid direcció sud i ja no els podem veure més, la seva trajectòria es la mateixa que la nostre però ens superen en velocitat, un altre cop serà.
Seguim palejant i aquest cop l'Eduard era qui anava primer, tot de sobte en David, en Martí i jo que envoltàvem l'Eduard observem un peix volador,ha passat fregant a l'Eduard i ha volat casi 50 metres davant nostre, l'Eduard ens pregunta que us passa, que heu vist? Ell tot distret absort en els seus pensaments ni l'ha vist, l'hi comentem casi xoca amb el peix en vol ras i queda parat, llàstima !
 | |||||
| Dofins davant de Llançà, foto d'en Gabri |
A l'esquerra un grupet de dofins i kayaks davant de Llançà, van tenir més sort que nosaltres i van estar ben acompanyats duran casi una hora pels dofins.
Continuem passant les moltes cales que trobem, cala cativa, mitjà, fornells, torta corquell, aiguadolç i arribem a la part més complicada del trajecte, un lloc on l'aigua sempre està moguda, des de la punta blanca fins la punta del lleó passant pel cap gros les ones i el vent solen canviar de direcció i et trobes entre dues aigües amb tendències de mar i corrent diferents sumat als reflexes de les onades a les parets de pedra, però ho passem sense problemes per entrar a la badia que dona pas a una zona verge i salvatge del cap de creus.
En aquest punt l'Eduard, bon coneixedor de la zona i com una Viquipèdia mòbil del cap de creus, ens explica algunes formacions rocoses com la punta del lleó, els orígens d'aquesta formació del cap de creus des de que Pangea, el supercontinent, degut al moviment de les plaques tectòniques, va separar Àfrica d'Europa, procés que va ocórrer entre 100 i 200 milions d'anys endarrere.
Ens explica alguna anècdota local, ens diu que per la zona fa niu i cria l'Àguila Cuabarrada, i dit i fet, una estona més tard tenim sobrevolant els penya-segats sobre nostre una magnífica Àguila que pot assolir més de metre i mig d'envergadura, majestuós !
Voltem la illa de la galera, enfilant ja cap a cala prona, on arribem una estona després, la cala estava plena de gom a gom, envaïda per una colla de joves que hi feien nit, es banyaven i pescaven, alguns d'ells com deu els va du al mon. Esmorzem i fem una pausa, xerro amb algun dels joves per preguntar que han pescat durant la nit, tot saben que la resposta seria congres i alguna molla de roca, com així em confirma, i els aviso de que estiguin alerta amb les meduses que n'hi ha moltes petites però "matones" , d'una espècie de les més verinoses i que per la seva mida i color son difícils de veure, però la cala n'estava plena. Abans d'acabar la conversa els deixo anar el comentari de que si us plau abans de marxar ho deixin net i endreçat com ho han trobat, tot i que eren joves de l'Empordà i si s'estimen la terra no dubto que ho hauran fet, aquests refugis son un tresor que hem de mantenir, i que, a més, encara avui fan la seva funció de refugi per a pescadors i navegants de la zona, així que en cas d'acampar-ho o fer excursions, cal mirar de preservar-ho i deixar-ho net de deixalles per continuar gaudint i que compleixi la seva funció.
A la tornada, Eduard i Martí van directes de Prona a Cap Gros travessant la badia, la resta anem costejant passant pes les cales: Cala Serena, S'arenassa, Ravaner, Tavallera que es la més gran, amb aigua dolça i un refugi en males condicions, la petita cala del Talabre amb l'illa del Marquès i l'illa de la Galera al front, enfilem cap al Cap Gros i tornem amb un vent de sud que s'aixeca i ens empeny a estones, passar el cap gros ara es divertit i mogut ja que les onades arriben per totes bandes i naveguem entre un ball de bastons, un cop sobrepassat el cap gros i ja tapats de sud per les roques, la navegació es plàcida i el mar planer només apareguen el vent de sud quan sobrepassem alguna cala fonda i la muntanya deixa passar el vent acanalat amb força, però son fets puntuals i de poca durada.
Arribem a la platja sense entrebans, trobem l'Eduard i en Martí que s'estan hidratant amb una cervesa ben freda i ja tot recollit i acabem de fer petar la xerrada, un matí intens i distret, repetirem !
Dies després de fer la crònica, m'adono que de fotos i vídeo, aquest dia fatal, no m'hi vaig posar gaire, i els albiraments de dofins, l'àliga cuabarrada, el peix volador i els peixos lluna, o bé la càmera estava apagada o estaven massa lluny, em sap greu aquestes coses passen, tot i així he recuperat un vídeo curt i algunes fotos !
.jpg)
